Centre de planning de Torre Llobeta.
“Cap embaràs no desitjat”
Vilapicina i Torre Llobeta (Nou Barris)
En la seva tesina sobre feminisme veïnal, l’antropòloga Eva Fernández lamenta que “quan es parla dels centres de planning o de la lluita pel dret a l’avortament (eixos importants en el treball de les Vocalies de Dones), queden desdibuixats dins d’una menció global i s’atribueix als ajuntaments la iniciativa en la creació dels centres de planning”. També lamenta que la pròpia historiografia veïnal recordi Torre Llobeta per la masia guanyada com a centre cívic i no per ser el barri que va acollir el primer centre de planning de l’Estat.
Fites:
- 1976-1978: Les Vocalies de Dones de les AAVV discuteixen amb l’Ajuntament de la transició la necessitat de centres públics de planificació familiar. Acorden iniciar una experiència pilot.
- 1979: Amb el precedent d’un local del grup DAIA que informava sobre anticoncepció i avortament al carrer de Còrsega, al març obre a Torre Llobeta el primer centre de planning de tot l’Estat. D’accés gratuït als baixos del passeig de Maragall, 242, els primers cinc mesos va atendre 1.500 visites.
- 1980-1991: Nous centres consoliden l’experiència, però el model d’atenció feminista dissenyat es perd en el procés de professionalització. El 1991 els centres de planning passen a ser gestionats per l’Institut Català de la Salut.