Les dones han estat sempre presents a les lluites urbanes i del moviment veïnal. En algunes ocasions fins i tot han estat les capdavanteres: en la lluita per semàfors, contra la carestia de la vida o per equipaments i serveis com escoles o centres sanitaris. Sense que s’hagi reconegut la importància del seu paper, també han format part activa de les organitzacions veïnals, sovint amb tasques essencials però poc valorades i poc visibles, fent de secretàries i tresoreres.
El 1976, a les Jornades Catalanes de la Dona, hi van participar membres de 24 associacions de veïns, algunes de les quals ja duien un any de funcionament com a vocalia de dones. Les vocalies de dones van ser part integrant del moviment veïnal des de 1975 fins ben avançada la dècada dels 80. Al mateix temps, van ser part del moviment feminista en integrar-se a la Coordinadora Feminista. Com a espai frontissa de dos dels grans moviments de la transició van dur els debats i reivindicacions feministes als barris i van situar en l’agenda feminista les necessitats reals de les dones dels sectors populars.
Les vocalies de dones van contribuir a la recuperació de drets democràtics bàsics. Van impulsar campanyes per l’amnistia de les dones, tenint present que a les presons hi havia dones per delictes específics com l’avortament, la prostitució i l’adulteri. També van defensar el dret al divorci i dones acusades d’adulteri. Així mateix, van aconseguir la creació dels primers centres municipals de plànning i centenars de dones van conèixer els anticonceptius gràcies a xerrades veïnals.
El dret a l’avortament també ha estat defensat pel moviment veïnal, que va fomentar pràctiques de desobediència civil informant de llocs on anar a avortar quan això encara no era legal. El moviment veïnal també ha denunciat les agressions a les dones i ha defensat els drets de col·lectius específics com les prostitutes.
Reclamacions: