El parc de l’Escorxador.
“Fora, verd i aviat!”
Esquerra de l’Eixample (Eixample)
Lloc de celebració del Ramadà i d’arribada, per Sant Joan, de la Flama del Canigó. Escenari, el 1981, d’un míting del PSC i l’alcalde Narcís Serra contra l’OTAN abans de passar-se a l’atlantisme. Apte per a Joan Miró i per a caserna provisional de bombers. Això és el parc de l’Escorxador, potser no massa reeixit però fruit de la lluita veïnal.
Fites:
- 1976: Esquerra de l’Eixample i Hostafrancs reivindiquen el tancament de l’escorxador municipal, i destinar a parc les seves quatre hectàrees entre els carrers de Tarragona i Diputació, amb la consigna “Fora, verd i aviat”.
- 1979: Després de dos anys de falses promeses, assemblees veïnals i la recollida de 3.000 firmes reclamant el parc, el 29 de març tanca l’escorxador.
- 1981: L’Ajuntament ignora els 40 participants al concurs d’idees reclamat per l’AV Esquerra de l’Eixample i organitzat pel Col·legi d’Arquitectes. Entre acusacions de “tongo”, un segon concurs adjudica el projecte de parc a Beth Galí, dona del delegat d’Urbanisme de l’Ajuntament, Oriol Bohigas.
- 1983: A l’abril, s’inaugura el parc de l’Escorxador amb l’escultura de Joan Miró Dona i ocell.