Les places de la Sagrada Família.
Hispanitat, Neruda i dues vegades Gaudí
Sagrada Família (Eixample)
“Era un descampado en el que los circos que desfilaban por estos contornos acostumbraban a plantar con puntualidad migratoria sus carpas. Se trata, pues, de la recuperación y urbanización de un rincón perdido y entregado a la incuria”. Així celebrava Lluís Permanyer a La Vanguardia, el 1989, la inauguració de la plaça Hispanitat, veïna de la de Pablo Neruda. L’espai l’havia reivindicat l’AV Sagrada Família, igual que la plaça Gaudí i la rambla homònima.
Fites:
- 1974-1985: L’AV demana recuperar com a plaça, ja prevista al segle XIX davant de la Sagrada Família, el solar fabril que el 1982 esdevé la plaça Gaudí. En paral·lel, el veïnat reivindica com a rambla l’avinguda Gaudí, inaugurada el 1985 amb un pàrquing soterrat però no adaptada als vianants del tot fins anys després.
- 1974-1989: L’AV reivindica una zona verda a la cruïlla de la Diagonal amb Marina i Aragó, en solars de Renfe mig alliberats el 1959 en cobrir-se la rasa del tren però no del tot urbanitzables fins a la cobertura, als 80, del tram ferroviari fins a les Glòries. L’AV contactarà també amb els artistes de Lió que, a la plaça Hispanitat, decoraran la paret mitgera de l’edifici del carrer de Lepant.