El treball associatiu veïnal per millorar la qualitat de vida a partir de reivindicacions urbanístiques i mediambientals -demanant zones verdes, el tancament d’indústries contaminants i la regulació d’una mobilitat més sostenible- ha tingut sempre un component de defensa de la salut. No obstant, a mitjans dels anys 70 el moviment veïnal va assumir amb força la reivindicació i la defensa d’una sanitat pública de qualitat, amb equipaments als barris i propers a la gent. Una reivindicació constant que avui encarnen les comissions de sanitat d’una quinzena d’associacions de veïns.
El moviment veïnal ha fet bandera de la defensa d’equipaments sanitaris i hospitals ja existents però amenaçats de desaparició i de la demanda de centres de salut als barris. Així, associacions de veïns s’han mobilitzat a Barcelona en defensa de l’Hospital de l’Esperança, a Gràcia, del centre de Sant Pere Claver, al Poble Sec, i de l’Institut Mental, a Nou Barris. Els dos primers segueixen com a hospitals mentre que el Mental es va salvar parcialment de l’especulació i ha quedat com a seu d’equipaments pel districte. Més nombrós seria el llistat de les mobilitzacions de barri en defensa d’un ambulatori o centre d’atenció primària.
Des de bon principi, les associacions de veïns van reclamar un model de sanitat pública de cobertura universal que assegurés la qualitat d’assistència i l’equitat en l’accés i les prestacions. Sota aquesta divisa, el moviment veïnal ha participat en l’elaboració de plans comunitaris de salut als barris i en comissions i consells de salut. De fet, el 1996 es va gestar a la Favb la Comissió en Defensa de la Sanitat Pública per aconseguir la reforma de l’atenció primària a Barcelona acabada el 2003 i la creació, amb participació veïnal, dels consells de salut. Amb altres organitzacions, les moviment veïnal també ha impulsat una plataforma en contra del copagament dels medicaments.
Reclamacions: